ISARDS
rupicapra rupicapra pyrenaica
|
català |
|
isard |
|
galego |
|
rebezo |
|
euskera |
sarrioa |
|
|
catellà |
|
rebeco |
|
italià |
|
camoscio |
|
francés |
|
isard |
|
anglès |
|
pyrenean chamois |
Aquest animal de muntanya està distribuit a l'actualitat a quasibé totes
les grans cordilleres d'Europa central i meridional i a Àsia Menor. L'Isard és
d'origen asiàtic i es troba a Europa des del pleistocè mitjà, fa uns 350.000
anys. Ungulat de mida mitjana, d'una alçada de 70-80 cm i un pes de 25-40 kg.
Ambdos sexes tenen banyes, són negres, neixen verticals des de la base del
front i es doblen cap enrera a la punta formant un ganxo, més sòlides i
separades en els mascles i més fines en les famelles.És graciòs, àgil i ràpid,
amb una potència poc comuna. Fa salts de més de sis metres de longitut i quatre
d'alçada.El pelatge es curt i de color castany, més clar durant la primavera i
l'estiu, es caracteritzen per tenir bandes de pèl fosques que li van des del
musell - travessant-li l'ull - fins a la zona de les orelles. La cua és curta i
de color negre. Els Isards estàn adaptats a l'alta muntanya, sota les peülles hi tenen un coixinet esponjós, útil
per aferrar-se a les superficies de les roques i del gel, el gran tamany del
seu cor, un nombre elevat de eritrocits (glòbuls vermells) i el pelatge dens a
l'hivern per reduir les pèrdues de calor. Viu en ramats d'entre 5 -30 o més
individus, solen veure's grups de mascles sols i ramats de famelles, cries i
joves d'un any. Els Isards realitzen desplaçaments estacionals d'altitud a
l'alta muntanya a l'estiu, alimentan-se de herbàcies, gramínees i lleguminoses
i a l'hivern a àrees més baixes on
s'alimenten de brots de coníferes i altres. Són polígams, el
periode de zel va des de finals d'octubre a principis de desembre. Els mascles
es tornen agresius i defensen un territori que marquen amb una secreció
procedent de les glàndules situades darrera les banyes. Amb un periode de
gestació de 24 setmanes, neix una o dos críes, entre abril i maig. Poden viure
fins els 18 anys. Al Pirineu català actualment hi ha uns 15.000 exemplars.
|
|
|
|
|
|
|
|